viernes, 23 de febrero de 2018

D' AVENTURA AMB LA FURGO



Un 4 d'octubre vam decidir fer un casament diferent, ja que el meu germà es casava amb la neboda del meu marit, vam decicir fer-ho tot el mateix dia i a la mateixa hora!!!
I com era d'esperar vam anar de viatge de nuvis tots quatre amb la furgo. Volíem fer una ruta per Itàlia ja que ens agradava a tots tant la seva gastronomia, com les seves ciutats i edificis.
Vam iniciar la ruta, un cop passat Mónaco vam passar pel famós circuit de Montecarlo de Fórmula 1.
Després arribàvem a Pisa on vam fer parada obligatòria per pujar a la Torre de Pisa. Ens feien pujar per torns, ja que no poden pujar moltes persones alhora, degut a la seva inclinació. La veritat és que és impressionant la sensació d'anar pujant per les petites i estretes escales inclinades. A Florència vam fer una parada a la Piazzale Michelangelo que també és molt recomenable.
Seguint el camí vam anar a Verona, amb uns carrers de pedra antics, un amfiteatre i un teatre romà, el pont de pedra, el qual travessa el riu Adige i per acabar vam anar per un carreró que anava a parar a la casa de Julieta. De fet és el que més em va agradar suposo que per la seva historia romántica.
I per acabar vam anar a Venècia, vam pujar a les gòndoles fent un passeig pels seus canals fins a La Piazza San Marco és tot un espectacle perquè quan arriba el capvespre puja la marea i s'inunda tota la plaça. I fins aquí va arribar la nostra aventura, fins aviat!!!

Aquest és l'enllaç del mapa amb l'itinerari de la ruta:



Resultado de imagen de torre pisa italia       Resultado de imagen de plaza michelangelo florencia

Resultado de imagen de plaza san marcos venecia
        Resultado de imagen de canales veneciaResultado de imagen de casa julieta verona





martes, 6 de febrero de 2018

Meravelles del Montseny

En una de les nostres sortides, vam anar a parar en una de les rutes més espectaculars que havíem fet
El Parc Natural del Montseny és immens i meravellós, la ruta de la qual parlo es diu Sot de l'Infern. Vam creuar un petit pont de fusta, que just per sota hi passava un corriol d'aigua amb un soroll màgic i la seva olor de terra humida, la qual em recordava als dies pluja. Fulles de color ocre que queien i encatifaven el terra fent-lo mes tou. Arbres tant alts que no ni tan sols podíem veure els núvols, i el cant del ocells que junt amb el soroll del vent movent les fulles dels arbres, feien una melodia única. Vam trobar petites cabanes de pedra molt antigues i ara reconstruïdes. Al final de la ruta, en la zona de pícnic, vam poder parar a fer un peti àpat abans de marxar.

Resultado de imagen de sot de l'infern            Resultado de imagen de sot de l'infern


Resultado de imagen de sot de l'infern       Resultado de imagen de sot de l'infern